LLAC NEGRE (PALLARS SOBIRÀ)

L'estany Negre de Peguera esta situat a 2.355 m. d'altura. i es troba arraconat al capdamunt de la seva coma, entre el pic de Montanyó, el pic de Mainera i el serrat que el separa del riu de Peguera. La seva presa te 15 m d'altura i una capacitat de 1 Hm3.

LLACS VAL D'ARAN (LLAC ERA RESTANCA-VAL D'ARAN)

L'estany d'Era Restanca, ubicat a 2007 metres d'altitud, el que s'encarrega de recol-lectar les aigües que provenen del circ lacustre de Rius, muntanya amunt, i de recanalitzar-les, a través de la presa, cap el centre de la vall.

Pels voltans, més enllà de les restes deixades per la construcció de la presa, hi ha alguns pins negres i arbustos d'alta muntanya que són els únics que resisteixen la dura climatologia d'aquesta zona ten elevada.

RIALB (LA NOGUERA)

La presa, situada entre els municipis de Ponts i Oliana, fa 101 metres d’alçada i les seves obres van començar el 1991. El pantà podrà embassar uns 402 hectòmetres cúbics d’aigua. Proveirà l’aigua de rec del canal d’Urgell i, un cop estigui construït, del canal Segarra-Garrigues. Es va inaugurar el febrer del 2000.

CAVALLERS (ALTA RIBAGORÇA)

L'embassament de Cavallers o Estanys de Tor, pertanyent a la conca fluvial de la Noguera Ribagorçana i amb una capacitat de 16 hectòmetres cúbics, fou construït l’any 1960. L’embassament té una superfície de 47 ha. Es troba a 1860 m d’altitud i la seva presa, de 70 m d’alçada i 360 m de longitud és del tipus anomenat de contraforts. En els anys 1996-2006 la mitjana de capacitat que ha presentat és de 10 hm cúbics o sia un 62,50% de la seva capacitat.

LLESP (ALTA RIBAGORÇA)

El pantà de Llesp és un embassament construït amb finalitats hidroelèctriques que rep les aigües de la Noguera de Tor.

Es tracta d'un embassament de muntanya mitjana que destaca pel fet de situar-se en una vall oberta, favorable al desenvolupament de la vegetació de les vores. L'espai ocupa poc més de 30 hectàrees de superfície i es localitza aigües avall del nucli de llesp.

BASERCA Ó SENET (ALTA RIBAGORÇA)

Plegaments i erosions han donat lloc a una sèrie de valls laterals. Les més destacables per la seva mida són: la vall del Mulleres (o Molières), amb tres estanys i on neix el riu Noguera Ribagorçana i, enfrontada a aquesta, la vall de Conangles. Immediatament al sud, la vall de Besiberri. Més al sud, i al costat oest de la vall de Barravés, hi ha la vall de les Salenques, i al mateix costat, tot seguit, la vall de Llauset, on a la dècada dels setanta es va construir una presa en un petit estany, que va esdevenir un gran embassament. Hi ha altres valls, fontanes i barrancs més petits (Fenerui, Gelada, de Riumalo, de Forcat, de Senet...).

SALLENTE (PALLARS JUSSÀ)

Central hidroelèctrica de Sallente-Estany Gento a Torre de Capdella, aprofita les aigües recollides per un gran xarxa de canals subterranis construïda a principis del segle XX. Aquesta xarxa de canals s’expandeix des de els llacs de Cubieso, Mariolo, Tort, Saburó, de Mar i altres mes petits. La central de Sallente-Estany Gento, és reversible, es a dir, pot bombejar l’aigua des de el llac inferior de Sallente, fins el superior del Estany Gento.