CANELLES (NOGUERA)

Canelles és una d'aquelles centrals que impressiona. El camí que ve d'Estopiñan arriba per sobre de la presa i ens n'ofereix una magnífica i impressionant vista. És una presa del tipus de volta. Encaixada en una gorja, fa 150 metres d'alt i 80 d'ample. La vista des de la coronació és espectacularment indescriptible, no apta per a persones amb vertigen. No menys impressionant és la visió i la sensació que s'obté quan et col·loques just a davant, al peu de presa. Posar-te quasi a tocar amb els dits aquella mole de formigo, amb el pensament de tota l'aigua que hi ha darrera d'alló, t'acaba posant els péls de punta i et fa sortir corrents a falsament refugiar-te unes desenes de metres més enllà com si aquelles minses passes et poguèssin protegir de la trencadissa.

Però la central tampoc deixa indiferent. Entrar a la central significa endinsar-se pel túnel amb la llanterna a la mà. Encendre els primers llums que ens il·luminaran el passadís i de forma tènue la caverna que allotja la sala d'excitatrius. Una immensa sala que haurem de creuar per poder prémer els interruptors corresponents i encendre els tots els llums laterals i els de la volta. Però creuar la central és com enfrontar-se als molins de vent del Quixot. A mitja llum et reben les turbines girant amb aquell so peculiar. I el passadís de rajola fa un estret caminet entre l'excitatriu i un enreixat, que encara que és perfectament transitable, quan abaixes la vista i veus molt al fons sota els teus peus la canonada forçada que alimenta cada turbina, no et convida pas a caminar-hi per sobre.