LA BAELLS (BERGUEDÀ)

El pantà de La Baells, a més de subministrar aigua a bona part de la província de Barcelona, a l'estiu es converteix en un espai d'oci on gaudir de la natura i practicar esports com el tir amb arc, el rem i la natació. El Pantà de la Baells s’ha convertit en els últims anys en un dels atractius turístics que ofereix l’Alt Berguedà.

Inaugurat l’any 1976, l’embassament té una capacitat de 115 milions de metres cúbics d’aigua i abasta principalment la ciutat de Barcelona, la seva àrea metropolitana, els recs del Baix Llobregat i la indústria tèxtil instal·lada al peu de tot el riu Llobregat. La Baells és també l’eix turístic de les diverses poblacions que l’envolten com són Cercs, Borredà, Vilada, Sant Jaume de Frontanyà i el Castell de l’Areny.

ELS GUIAMETS (PRIORAT)

El pantà dels Guiamets es troba a la comarca del Priorat, en la seva major part al terme municipal dels Guiamets. Té una capacitat de 10 Hm cúbics i una resclosa de 50 m d'alçada.

FOIX (ALT PENEDÈS)

És en el context de la greu crisi agrària i econòmica general del final del segle XIX que sorgeix la idea de la construcció del pantà de Foix. Una infraestructura d'aquestes característiques transformarà decisivament l'agricultura de les poblacions més properes al riu Foix, que passaran de la vinya, molt delmada per la fil·loxera dels anys 90 amb la consegüent davallada del preu del vi, al regadiu.

Finalment, l'any 1901 es comença a projectar el pantà de Foix i l'agricultura de la comarca inicia el procés d'adaptació al nou context econòmic del primer terç del segle XX que afavoreix el conreu de productes de regadiu.

En un primer moment, la manca, per un costat, d'adhesió econòmica dels propietaris rurals i, per l'altre, d'un projecte definitiu que demostri la viabilitat i beneficis econòmics alentiran la posta en marxa. L'any 1097 es revela decisiu per a desencallar el procés: comença la tramitació de les ajudes a l'Estat i es constitueix un sindicat de regants.

SANTA FE (VALLÈS ORIENTAL

Per arribar a Santa Fe es pren la carretera BV-5114 des de Sant Celoni (on s'accedeix per l'autopista AP-7, sortida 11). També hi ha un servei d'autocars des de l'estació de tren. Es passa per Campins i, un cop a dalt, cal situar-se a Can Casades, al peu de la carretera just després de passar l'accés a l'ermita i l'hotel de Santa Fe del Montseny. Abans de sortir es poden admirar les esveltes siluetes de les Agudes, cim del Montseny amb 1706 m d’altitud.Des de Can Casades s'ha de seguir el camí que baixa fins a un castanyer, on es troba una indicació per girar a l'esquerra (cap a la dreta s'aniria a l'ermita de Santa Fe). Es travessa la riera de Santa Fe i es segueix el camí ample de lleu pendent que ve de Can Lleonart, encara que més endavant ja no és tan suau. Als 10 minuts d'haver començat a caminar es troba la casa Partida. En aquest punt, la ruta dibuixa un angle de gairebé 90 graus cap a la dreta i es dirigeix al pla de Mulladius.A la mitja hora s'és al pla de Mulladius o de Ginebrons. El camí canvia ara de direcció i va cap al migdia per resseguir els vessants occidentals del turó de Morou i després començar a baixar.En menys d'una hora s'arriba a l'Empedrat de Morou, d'on s'obté una panoràmica extraordinària de tota la vall. Al cap d'una hora s'és a la Mosquera. En aquest punt l'itinerari torça a l'oest. Es continua pel costat de Can Baladrell i Can Figueroles.En poc més d'una hora i mitja s'arriba al pantà de Santa Fe. Es recorre el vessant nord de l'embassament i s'arriba a l'estanyol petit per anar a tancar la caminada a Santa Fe i Can Casades, punt final del trajecte.

SANT MARTÍ DE TOUS (ANOIA)

Inaugurat el 5 de Juliol de 1997, L'embassament de Sant Martí de Tous pretén la transformació en regadiu de 450 Ha aproximadament. El sistema de regulació permet fer ús de l’aigua pel rec i a l’hora garanteix un cabal ecològic capaç de mantenir la flora i fauna autòctona de la riera de Tous, que recull les aigües del torrent de l’Infern i de la riera de la Goda. La presa té 33 metres d’alçada màxima i 15 ha. de superfície d’aigua, l’embassament té una capacitat de 1.220.000 metres cúbics.

A més de ser una reserva d’aigua per usos agrícoles també s’ha convertit en un espai de lleure, al qual s’aproximen molts visitants

CAMARASA (LA NOGUERA)

La resclosa de l’embassament de Camarasa, construïda als anys 20 configura aquest embassament que s’estén al llarg de 20 km, des del Montsec fins a l’aiguabarreig del riu Noguera Pallaresa amb el Segre. Entre els revolts de la carretera i el paisatge del pantà destaquem els pobles de la Baronia de Sant Oïsme amb una petita església romànica i un castell que conserva una magnífica torre cilíndrica i el poble de Fontllonga amb l’església romànica de Sant Miquel. Les seves aigües tranquil·les ens ofereixen una infinitat de possibilitats per practicar-hi activitats aquàtiques enmig de la natura.

SANT LLORENÇ DE MONTGAI (LA NOGUERA)

Aquesta ruta ve configurada, d'una banda, per la majestuositat de la serralada del Montsec, travessada pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana amb talls impressionants i feréstecs, com els congostos de Terradets i Mont-rebei, i de l'altra, per les aigües tranquil·les de dos grans embassaments, el de Camarasa i Sant Llorenç de Montgai, amb paratges rics en fauna i vegetació i terres de perfil dur, ribetejat per serrats abruptes.