UTXESA (SEGRIÀ)

L'Embassament d'Utxesa està situat a la comarca del Segrià, entre els termes municipals de Torres de Segre i Sarroca de Lleida. És un pantà únic a Catalunya ja que no es trova a cap riu sino al mig del traçat del Canal Industrial de Seròs. Encara que es considera dintre del conca del riu Segre.

Aquest embassament es podria dir que està format per dues parts. La formada per la inundació de les valls del Seca i de la Valleta, que formen la part del embassament coneguda com la del Seca i la part coneguda com d’Utxesa que es la part inundada de la vall d’Utxesa. Es construir en un temps record i va entrar en funcionament l'any 1914.Com s'ha comentat l'aigua arriba pel Canal de Seròs, per l'anomenat canal petit, amb una aportació màxima de de 60 m³/s i l'aigua surt en direcció a la central hidroelèctrica pel tram del canal anomenat canal gran amb una capacitat màxima de 120 m³/s.

Per la seva construcció es van realitzar tres preses de terra, que van ser recobertes de pedra en la seva part interior per evitar l’acció de la erosió. Les dos primeres es troben a les valls del Seca i de la Valleta, de 360 i 125 m de longitud respectivament i d’aproximadament 17 d’alçada, i la més gran de 28 m d’alçada i 350 m de longitud a la vall d’Utxesa. La superfície de l’embassament és de 272,3 ha i té un perímetre de 19,5 km. La capacitat de l'embassament s’ha anat reduint per la sedimentació de fangs i el creixement de la vegetació fet que ha provocat una disminucuó de la capacitat inicial de 10 hm³ als menys de 4 de l’actualitat.

Es important destacar que aquest embassament s’ha convertit en una important zona humida que es utilitzat com a habitat per moltes espècies aquàtiques i aus migratòries, fet que no ha passat desapercebut per la Conselleria de medi ambient que el declara el 23 d’octubre de 1990 Reserva Natural de Fauna Salvatge.

COLOMERS (BAIX EMPORDÀ)

L'embassament de Colomers es va començar a construir a principi dels anys 60, pagat per l'Estat, com a compensació per als regants pel transvasament del Ter cap a Barcelona. El 1969 es va acabar l'obra, si bé fins al 1974 no es va enllestir definitivament. Pot embassar més d'un hectòmetre cúbic d'aigua, però la falta d'acord entre les administracions i les comunitats de regants del Baix Ter van fer que no entrés mai en servei. Darrerament, aquests regants han reclamat que s'adeqüi per poder emmagatzemar aigua per a la temporada de reg, vistos els problemes cada vegada més habituals derivats de la situació de sequera.

SUSQUEDA (SELVA)

Indret: Pantà de Susqueda, al riu Ter.
Ubicació: Al terme municipal de Susqueda.
Accés: Des del Pasteral, a la carretera N-141 de Girona a Olot, entre la Cellera i Amer

Breu història: el pantà de Susqueda és l'últim en el temps i més important embassament del sistema d'aprofitament hidrogràfic del Ter (Sau-Susqueda-El Pasteral). Un cop superades, més per força que per grat, les resistències dels habitants de la zona, Hidroelèctica de Catalunya inicià la seva construcció al 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l'abastament d'aigua a Girona i Barcelona. El pantà fou inaugurat al 1968, i sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós. A part de la seva funció en la producció d'energia elèctrica, reserva d'aigua i regulament del cabal del Ter, té un atractiu paisatgístic considerable en trobar-se emmig d'un paisatge frondós i muntanyenc.

Un llac artificial considerable al cor de les Guilleries.

En aquesta vista del pantà de Susqueda des de l'antic priorat del la Mare de Déu del Coll, amb els cingles del Far al fons, es pot veure la vall de l'antic poble de Susqueda, ara ocupat totalment per les aigües embassades que provenen del Pantà de Sau i de les nombroses rieres (de Puig-de-rajols, de Rupit, de l'Om...) que s'escolen per les muntanyes.

La seva paret, amb forma convexa i d'una alçada de 125 metres, pot emmagatzemar 225 milions de metres cúbics d'aigua i produir, gràcies a la central hidroelèctrica construïda 4,5 quilòmetres més avall que aprofita la força del salt, 180 milions de Kilowats/hora. La quantitat d'aigua, el fet d'estar situat en una zona d'activitat sísmica, la forma de la seva paret... han alimentat des de la seva creació el temor a l'esfondrament i a la inundació en els pobles de la vall del Ter fins a Girona: el Pasteral, La Cellera, Anglès, Bonmatí, Bescanó, Salt...

És molt conegut l'episodi del 22 abril de 1983, quan Ràdio Girona va emetre fragments del llibre «Susqueda», de Miquel Fañanàs, una història fictícia que relata l'enrunament de la presa i la posterior inundació dels pobles de la vall del Ter; i part de la població d'aquests pobles va deixar casa seva per unes hores per anar a llocs més segurs.

EL PASTERAL (SELVA)

L'embassament del Pasteral, al terme municipal de Cellera de Ter, pren el nom del barri del mateix nom d'aquest municipi.

Pertany a la conca del riu Ter i, juntament amb el de Sau i el de Susqueda, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva.

SAU (OSONA)

L'embassament de Sau, al terme municipal de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, pertany a la conca del riu Ter i, juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva.

L'embassament té una llargada de 17 Km. i 3 Km. d'amplada, amb una capacitat màxima de 165,26 hm3. Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics.

El pantà, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.

SANT PONÇ (SOLSONÈS)

L'embassament de Sant Ponç fou construit entre els anys 1949 al 1954.

Està situat a la vall mitjana del riu Cardener, a la comarca del Solsonès, al límit amb el Bages. Forma part del conjunt d'embassaments de la conca del riu Llobregat.

S'ha aprofitat el congost format pel Cardener a l'indret de l'ermita de Sant Ponç (Clariana de Cardener) per a la construcció del pantà damunt plataformes estructurals profundament entallades pels cursos d'aigua.

Amb 60 metres d'alçada de la presa, té una capacitat de 24 hm3 i la superficie total de l'embassament es de 318 ha.

SEVA (OSONA)

Es un dels menys coneguts d'embassaments. Hi han dues presses i estan una mica separades de Seva, vam tenir que endinsar.se en un camí forestal fins que van trobar els dos embassaments un al costat de l'altre.