RIBA-ROJA (RIBERA D'EBRE)

El riu Ebre passa encaixonat entre plataformes tabulars calcàries que han facilitat la construcció del pantà de Riba-roja (la presa és aigua amunt de la vila), de 38 km de llargada i una superfície de 2 029 ha, que arriba fins a l'aiguabarreig amb el Segre, amb una capacitat de 267 milions de m3. La central produeix de 800 a

1 000 milions de kWh. El 1996 l'agricultura donava feina al 6% de la població activa ocupada.

L'espai comprèn els costers calcari-margosos de les serres de Berrús, i la Fatarella a l'entorn de l'embassament de Riba-roja. L'aiguabarreig dels rius Matarranya i Ebre presenta valors paisatgístics notables. La cua de l'embassament de Riba-roja també presenta un interès particular per la diversitat de formes que ofereix. Els espectaculars congostos oberts sobre els materials tous pel Matarranya i l'Ebre contribueixen a remarcar l'espectacularitat paisatgística d'aquest espai.

FLIX (RIBERA D'EBRE)

Aigües amunt de l'embassament de Flix, s'hi ha format un dels canyissars més extensos de Catalunya i es conserva un bosc de ribera gairebé intacte que creix amb la seva màxima esplendor a les illes fluvials.

OLIANA (ALT URGELL)

Els cabals del Segre són regulats parcialment des de l'any 1958 per l'embassament d'Oliana.

La construcció d'aquest embassament va permetre una certa continuïtat en el subministrament de l'aigua en els mesos d'estiu, sense poder assolir, però, el nivell de regulació requerit per satisfer les necessitats dels regs en aquest període en els anys secs a muntanya.

El primer projecte de l'embassament d'Oliana es redactà l'any 1927, assignant la regulació del riu Segre amb la doble finalitat d'atendre millor els regadius i obtenir energia elèctrica. Per Ordres Ministerials de 12 de setembre de 1940 i de 25 de setembre de 1941, es disposà que el concessionari del salt de peu de presa de l'embassament participés en la seva construcció amb el 52,3% del seu import, els regants amb el 28,62%, i l'Estat amb el 19,08%.El segon Projecte modificat de l'embassament fou redactat per l'Enginyer de Camins, senyor José Mª Martínez Rayón, el qual fou aprovat definitivament por Ordre Ministerial de 13 de novembre de 1942.L'embassament d'Oliana té una cabuda de 101 hm3.

TERRADETS (LA NOGUERA)

El pantà de Terradets és el segon embassament construït per l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company, coneguda com la Canadenca, per a l'aprofitament hidroelèctric de les aigües de la Noguera Pallaresa. Va ser construït l'any1935. Regà terres dels termes de Llimiana, Cellers, Guàrdia de Noguera i Gavet. Té una longitud de 8 km i alimenta la central hidroelèctrica de Terradets.

Als voltants del llac hi arriba el porc senglar. També s'hi troben abundants aus associades al canyissar: gamba roja, rossinyol bord, boscarla dels joncs, balquer, boscarla de canyar. D'altra banda, hi ha una fauna força rica, depenent de les estacions de l'any i molt influenciada pel cabal de l'embassament. Durant tot l'any, s'hi pot trobar una gran diversitat d'aus aquàtiques que varia molt segons els passos migratoris. Al llarg de l'any, s'hi poden

VALLFORNERS (VALLÈS ORIENTAL)

L'embassament de Vallforners pot acumular 2.645.000 metres cúbics d'aigua. L'aigua de l'embassament permet regar 500 hectàrees de conreus i, fins i tot, consums extraordinaris de les poblacions de Cànoves i Cardedeu. És per això que els ajuntaments de les dues viles són dos socis més dins de la Comunitat de Regants.

.
A uns 4 km de l'embassament hi ha el castanyer Gros de la Baga d'en Cuc, de dimensions excepcionals - el tronc té un perímetre de quasi 12 metres -, que fou declarat Arbre Monumental. És l'arbre que té més circumferència de tots els Països Catalans.

LA LLOSA DEL CAVALL (SOLSONÈS)

L'embassament està situat a uns 18 kms. de Solsona , i s'hi arriba per una carretera que discorre per uns preciosos paratges entre els camps de conreu de cereal i el paissatge de muntanya. Una carretera ben asfaltada però una mica revirada, el que ens obliga a mantenir una velocitat d'entre 50 i 70 Km. Per ser justos, anar més depressa ens faria ometre part del paissatge que ens envolta. L'arribada a la presa ens ofereix dues visions llunyanes que ens permeten intuïr la "sorpresa" que ens espera. Després de creuar un túnel arribem a la corona de la presa, la carretera passa pel damunt tal com la de Camarassa i, de la mateixa forma s'endinsa novament en un túnel un cop creuada tota l'estructura. Just quan anem a entrar al segon túnel tenim un petit aparcament a la nostra esquerra a on podrem aturar-nos i gaudir.

La visió que ens espera és absolutament espectacular, i el pensament de com deu ser veure-la sobreixir posa els péls de punta. És una presa de bóveda de construcció moderna que permet una capacitat de 80hm.

MARGALEF (PRIORAT)

El pantà de Margalef va construir-se als inicis de la dècada de 1990 amb la voluntat d'emmagatzemar aigua per al reg d'unes poques hectàrees de conreus de presseguers a la vall del Montsant. L'obra va estar envoltada de força polèmica perquè significava un tall deleteri en l'estructura i la funció d'un dels ecosistemes fluvials fins aleshores més rics i ben conservats de tota la Catalunya mediterrània. Malgrat que el resultat d'un estudi d'impacte ambiental que es va realitzar va resultar crític -és a dir que els impactes no eren assumibles ni compensats pels beneficis que l'obra produiria-, i que es van presentar alternatives que permetien emmagatzemar quantitats equiparables d'aigua sense malmetre aquest tram de riu, el pacte polític entre els alcaldes de la zona i el govern de torn va possibilitar l'aprovació del projecte.